Aquest any tampoc. Viuda Serrandez i Fills no tocarem a les barraques de Malgrat (el poble on vivim dos dels Serrandez).
Ens sap greu pels nostres fans malgratencs, que almenys són cinc o sis.
* * * * *
Segons m'ha explicat un dels membres de la comissió que organitza les barraques, els grups que vénen de fora cobraran, i els del poble tocaran gratis.
* * * * *
Nosaltres no entrem ni en la primera categoria (grups que vénen de fora) ni en la segona (grups del poble que els deixen tocar gratis). Nosaltres no anem enlloc per menys d'un entrepà de tonyina i un parell de birres (que ja tenim una edat)!
* * * * *
M'ha agradat això que els de fora cobrin i els de casa facin la feina gratis. Quan necessiti, per exemple, un lampista, provaré a veure si també funciona.
* * * * *
I què fem pels joves (no parlem de nosaltres, que ja hem dit que ja tenim una edat) que es volen dedicar a la música? No pagar-los: que comencin a veure que amb això no es guanyaran les garrofes! Que això de la música no és cultura: és un vici, i dels cars!
* * * * *
Així, després d'una valoració de la realitat del panorama musical amb la resta de la família Serrandez, i tenint en compte el nostre tarannà de compromís i preocupació pels més desfavorits, estem disposats, d’ara en endavant, no només a tocar gratis sinó també a cedir el nostre equip per estalviar lloguers, així com deixar els nostres instruments als grups caps de cartell. A més a més, ens comprometem a fer entrepans de tonyina per a tota la bona gent que s'encarrega de la seguretat d’aquests actes tan entranyables. Fins i tot podem portar la birra. I uns encenalls de pernil ibèric amb una mica de foie i uns llagostins. I els músics de fora es poden quedar a dormir a casa nostra. I els rentarem la roba bruta. I el que faci falta.
